El dia a dia de l'educació

El darrer nùmero (37, gener-abril) de la Revista Iberoamericana de la Educación que publica l'Organització d'Estats Iberoamericans esta dedicat al tema de la violència a l'escola i es pot consultar en la seva versió digital.

El Dr. Miquel Triola president del Consell Social de la UIB, en una entrevista publicada al darrer nùmero revista Enllaç Campus UIB , afirma que la futura integració a l'espai europeu d'educació superior costara molts de doblers. Per això, declara: No podem seguir mantenint les actuals matrícules a preus polítics i simbòlics. No pot ser que una matrícula d'un curs d'una llicenciatura sigui inferior al que pugui costar la matrícula per a un curs de secundària en un col·legi privat. Però alerta! No estic propugnant, dient això, que l'educació sigui elitista. Al contrari, l'educació ha d'estar a l'abast de tothom. Ara bé, el que tingui, que pagui, i per al que no té s'hauran d'arbitrar mesures, siguin beques o d'altres sistemes en pràctica a d'altres països en què les mateixes universitats concedeixen pagaments diferits als estudiants que presenten un bon currículum. I no els fan falta avals, perquè saben que pagaran la formació que deuen tot d'una que cobrin un bon sou.

Y, al dia a dia de l'educació ens demanem, que té a veure la Universitat pública amb els negocis del col·legis privats?

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i a mesura el front avançava, les autoritats de la República evacuaren molts nens cap a colònies establertes en zones lliures de la guerra a Espanya o al sud de França. Una de les activitats d'aquests nens d'entre 7 a 14 anys, va ser la de fer dibuixos. Molts d'aquests dibuixos servirien després com mitja per difondre la situació d'aquest infants i recaptar fons per poder mantenir les colònies. S'han localitzat més de 850 d'aquests dibuixos en distintes col·leccions. Una d'aquestes és la que té la Avery Architectural and Fine Arts Library de la Universitat de Colúmbia Avery Architectural and Fine Arts Library de la Universitat de Colúmbia formada per153 d'aquests dibuixos que guarden la memòria d'aquells nens y que es poden consultar a la xarxa. També hi trobareu testimonis de persones que de nens foren evacuades a aquestes colònies.

Enviat per en Jordi

El nùmero 31 (setembre / desembre 2005) de la revista Educación Social esta dedicat al tema: "Perspectiva de gènere en l'acció socioeducativa".

El monogràfic inclou articles com: "La perspectiva de gènere: una nova mirada a la realitat social, d'Anna Berga; "Les noies adolescents i la justícia juvenil", de Carme Panchón, Carles Ferrer i Sandra Costa; "Atents a l’afectivitat i a la sexualitat dels joves. Una experiència de catorze anys", de Rosa Ros; "Pedagogia en la intervenció socioeducativa amb dones immigrades", de Carme Expósito; "Projecte Deloa-Equal: una estratègia d’intervenció per a la igualtat d’oportunitats", de Rita Gradaílle Pernas. i Natalia Domínguez. Els resums dels articles es poden consultar a la pàgina de la revista.

Un informe de la Unió Europea del 2005 denuncia l'excessiva concentració d'alumnes immigrants en algunes escoles públiques d'Espanya.

Fa alguns anys, el defensor del poble espanyol, en un altre informe, ja va denunciar el perill de segregació que aquesta concentració podia crear. De nou, en aquest cas, el European Monitoring Centre on Racism and Xenophobia (EUMC) de la Unió Europea en el seu informe anual del 2005, denuncia aquest fenomen de concentració dels alumnes immigrants i amb problemes per a seguir el ritme ordinari, en determinats centres i aules. Al mateix temps ens segueixen arribant informacions preocupants sobre la concentració d'aquests alumnes en la mateixa aula en alguns centres de Balears. Per aquests alumnes s'estableixen, ja d'entrada, sostres en les seves possibilitats d'arribar als màxims nivells educatius.

La referència a Espanya, que en aquest tema, trobam a l'informe esmentat és aquesta:

En Espanya, la concentració especialment elevada d'alumnes immigrats o gitanos en un gran nombre d'escoles públiques conduïx a l'aparició de "guetos" i a perpetuar la desigualtat d'oportunitats. Diversos plans educatius llançats per algunes comunitats autònomes espanyoles han intentat una distribució més equilibrada dels emigrants estrangers entre escoles públiques i escoles privades amb subvenció pública. En particular, en algunes regions catalanes, es nota una forta fractura social a l'educació. Recentment s'ha constatat que en les escoles privades subvencionades per l'Estat, un 66,7% dels alumnes arriben a un nivell d'ensenyament secundari superior, contra un 45% a les escoles públiques. Al desembre de 2004, un informe europeu va denunciar el fet de la "guetització" que es dona, aquests deu últims anys, a nombroses escoles públiques espanyoles situades en barris que conten amb importants grups de població gitana."

Enviat per SA SARGANTANA

Davant el fet de l’aparició de les pintades feixistes a Mata de Jonc, SA SARGANTANA vol condemnar aquesta agressió injustificable.

Ens sembla molt greu que aparexin a Ciutat pintades d’ideologia nazi, i més greu ens sembla que les víctimes immediates d’aquestes siguin nins i nines. No estam parlant de pintades que hagin aparegut a una seu d’un partit o grup polític (que ja serien del tot condemnables) sinó que a més, s’ataca un col·lectiu innocent. Quina vinculació tenen nins i nines de deu anys amb cap ideologia política? Davant actituds nazis tan clares, manifestes i perilloses, d’una part de la ciutadania, per petita que sigui, pensam que aquí tothom hi té responsabilitats, i que per una vegada, aquestes no s’han de defugir.

Per tant, exigim que començant pel Partit Popular i seguint per les plataformes cíviques i entitats culturals, es condemnin públicament els fets i s’emprenguin les mesures necessàries perquè aquests, o d’altres impulsats per la mateixa ideologia, no tornin a repertir-se. Consideram que aquest no és un fet aïllat i que no es pot passar per alt, ja que aquestes actituds van en augment cada dia més en el si de la societat illenca. Per això, mostrar-nos permissius amb aquest tipus d’agressions i passar full, sense donar-li més importància (que és el que hem fet fins ara) ens ha duit a l’actual estat de coses: a unes illes despersonalitzades, alienades, colonitzades, encimentades i submisses. I pensam que si continuam amb aquest plantejament permissiu i de passivitat, acabarem essent esborrats com a poble, ja que aquest sabem clarament que és l’objectiu de l’imperialime feixista espanyol.

Sabem que és fins aquí fins on ells volen arribar. La pregunta és fins quan nosaltres acotarem el cap i ens deixarem trepitjar la dignitat. ¿Fins quan deixarem que ens retallin el dret d’emprar la nostra pròpia llengua, fins quan deixarem que ens encimentin els camps, fins quan, que esbuquin els ponts de Ciutat, fins quan, que ens contaminin fins el darrer tros de costa, fins quan, que separin i "guetitzin" els nostres infants pel fet de voler un ensenyament en català…? Fins quan deixarem que insultin i facin por als nostres al·lots a les escoles? Tenim encara la gosadia suficient per plantar cara a tot això, o ja mai més ens aixecarem per reclamar que també som persones humanes i que encara ens queda una espurna de dignitat (i de ràbia) al fons de la mira. Això pretén ser una crida a la societat civil perquè es mobilitzi si els "nostres" representants polítics no saben estar a l’alçada que exigeixen les circumstàncies.

SA SARGANTANA

Podeu consultar el document que ha donat a coneixer el Marc Unitari de la Comunitat Educativa de Catalunya, a l'inici del procés de tramitació parlamentària de la Llei Orgànica d’Educació (LOE), en el que han fet públiques les prioritats que, al seu entendre, han de guiar la millora del sistema educatiu. Es manifesten en contra de les mobilitzacions de sectors de la dreta social, religiosa i política- que consideren basades en interpretacions interessades i falses de les modificacions legislatives que es proposen. .

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) és defineix com un espai independent format per les següents entitats: Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC); Federació d'Ass. de Pares i Mares d'Alumnes; d'Ensenyament Secundari de Catalunya (FAPAES); Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC); CCOO Comissió Obrera Nacional de Catalunya; UGT de Catalunya; USTEC-STE's; Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC); Associació d'Estudiants Progressistes (AEP) i el Sindicat d'Estudiants (SE)

Enviat per Ramon

Al diari Ultima Hora de dia 18 passat, en un article titulat: "Qué hacer con los pedagogos", el senyor Enrique Lázaro manifesta la seva convicció que el gran problema de qualsevol sistema educatiu són els pedagogs i els teòrics educatius. Afirma que "decretaron, todos al mismo tiempo, que para aprender no había que memorizar" i també que: "los pedagogos también decretaron que la enseñanza debe ser una actividad lúdica y creativa". Aquestes afirmacions, atribuïdes als teòrics de l'educació, són, d'acord amb les opinions del senyor Lazaro, causa de funestes conseqüències pels sistemes educatius que els fan mereixedors de l'exili escolar en: "un despachito para entretenerse o un estanco, pero lejos, muy lejos de las aulas". No és nova aquesta acusació contra els pobres pedagogs. Socrates, els sofistes i més acostats al nostre temps, els homes de la Institución Libre de Enseñanza, reberen les crítiques d'aquells que volien que no canvies res. Els fantasmes de la inseguretat provocats pels canvis a les societats, sovint es personalitzen en aquells que han propugnat o propugnen modificacions en la forma d'educar. Encara recordo aquelles declaracions de la senyora Esperanza Aguirre en una conferència al Club Siglo XXI de Madrid, acusant a Jean Jacques Rousseau de ser el culpable de tots els mals de l'educació actual. Que jo recordi, la idea de que per una bona educació calen aprenentatges significatius i no pura memorització i la que el esforç i el patiment no són per ells mateixos garantia d'aprenentatge, va ser manifestada més per altres professional que per pedagogs. Foren metges com Maria Montessori o Ovide Decroly, psicòlegs com Edouard Claparède o Jean Piaget o filòsofs com John Dewey, els contraris a considerar que l’aprenentatge era pura memorització -sense per això oblidar que la memòria era una facultat important de les persones- o defensaren que l'aprenentatge ha de ser una activitat gratificant que motivi l’esforç que sempre suposa. Ja es poden sentir orgullosos els pedagogs que el senyor Lazaro els he faci responsables de dues de les idees centrals en la consolidació de l'educació moderna i del pensament filosòfic i psicològic contemporani. És clar que, si he entès bé l'article, al senyor Lazaro li sobren els pedagogs, els psicòlegs, els educadors i, fins hi tot, els mestres i professors, en té suficient amb algú que pugui repetir les lliçons i pegar alguna clotellada si els alumnes no memoritzen correctament els continguts.

Dissabte milers de persones es varen manifestar a Madrid en contra del projecte de Llei Orgànica d’Educació. Ha estat una manifestació perfectament preparada amb un gran suport d’alguns mitjans de comunicació i al que, fins hi tot, hi han contribuït un bon nombre de blocs. Els motius confessats de la manifestació han estat els de defensar la llibertat d’ensenyament, el dret dels pares a triar centre educatiu i l’exigència de l’ensenyament de la religió als centres docents. Una lectura del projecte de llei demostra clarament que cap d’aquestes qüestions esta en perill. La llibertat d’ensenyament, fins hi tot entesa en un concepte tant restringit com el de llibertat d’empresa o llibertat per crear centres educatius, no perilla gens. És més l’actual sistema, que la llei manté, no tan sols respecte aquest dret sinó que el garanteix amb diners públics. El dret dels pares a triar centre educatiu, sempre que sigui possible, queda també clarament recollit. La presencia de la religió catòlica - són els únics que han donat suport a la manifestació- esta perfectament garantit i privilegiat en relació a altres opcions religioses, al projecte. Fins hi tot, en contra d’un sector important de la població que considera que l’ensenyament de la religió hauria de ser una qüestió de la família o de les mateixes organitzacions religioses, els centres docents hauran d’oferir de forma obligatòria una assignatura de religió. Quins era doncs el autèntics motiu de la manifestació?. En primer lloc desgastar al govern. En segon lloc defensar uns negocis que aporten a les organitzacions i associacions catòliques molts de diners i assegurar la seva expansió a consta de l’ensenyament públic. En tercer lloc, debilitar l’actuació pública en el camp de l’ensenyament, que és una forma de reforçar el paper dels col·lectius privilegiats. Un altra reivindicació movia als manifestants. La d’exigir un ensenyament de qualitat. Amb aquesta sí que hi estam tots d’acord. Però haurien de veure que comporta aquesta qualitat i que s’amaga al rerefons aquesta paraula en cada cas. Si per qualitat entenem que alguns, els que tenen famílies que els hi donen suport i bones condicions econòmiques i social, puguin treure bones notes a uns exàmens amb preguntes que no tenen res veure amb el que realment necessitarà un futur ciutadà, jo no estic d’acord. Si aconseguir aquesta qualitat implica fer fora de l’escola els que tenen problemes, els que tenen alguna discapacitat, els immigrants, i tots els que no s’adapten a un model d’escola del segle XIX, en jo que no contin. Si per qualitat entenem una escola que aconsegueix realment aportar aquells coneixements que són necessaris per integrar-se en la societat, per ser millors ciutadans, una escola que és capaç de motivar als alumnes a l’estudi, que compensi les diferències socials i les mancances individuals, que cohesioni socialment, ja estic d’acord. En sembla que el que demanaven els manifestants de dissabte era aquella qualitat que garanteixi el prestigi social d’una minoria. El tema de la lluita contra l’anomenat fracàs escolar és una qüestió molt complexa que, malauradament, ni el projecte de llei ni les propostes dels manifestants resoldran. Però això ja són figues d’un altre paner.

Ahir la Comissió Europea va treure un comunicat amb el títol de Modernitzar l'educació i la formació: una contribució essencial per a la prosperitat i la cohesió social a Europa , en el que recomana als Estats membres accelerar el ritme de les reformes dels seus sistemes d'educació i formació per evitar que una part important de la propera generació no es vegi abocada a l'exclusió social. La comissió reconeix que, malgrat els esforços que es fan, mos acostam molt lentament als objectius fitxats. La Comissió reconeix que el retard a aconseguir aquests objectius poden ser greus per a tots els ciutadans en general però especialment pels grups més desfavorits i els 80 milions de treballadors poc qualificats que existeixen a Europa. Aquesta recomanació es fonamenta en els resultats d'un informe titulat: Xifres claus de l'educació a Europa que s'acaba de publicar .La situació de l'ensenyament a España, pel que fa a la capacitat d'incrementar la formació de la població -això que alguns anomenen de forma poc precisa: fracàs escolar-, no és gaire satisfactòria. S'ha de dir que, aquests indicadors, d'acord amb altres estudis, són encara pitjors a Balears que al conjunt de l'Estat. En properes comunicacions comentarem aquestes dades. Ara tan sols volíem oferir-vos els enllaços per si voleu consultar directament els documents, en francès o anglès, i crear-vos la vostra pròpia opinió sobre una informació que segur que serà manipulada i comentada, d'acord amb distintes orientacions polítiques, en un moment que es viu una forta confrontació en el tema de l'educació.

En Zedlandia, se realizaron varios sondeos de opinión para conocer el nivel de respaldo al Presidente en las próximas elecciones. Cuatro periódicos hicieron sondeos por separado en toda la nación. Los resultados de los sondeos de los cuatro periódicos se muestran a continuación:

Periódico 1: 36,5% (sondeo realizado el 6 de enero, con una muestra de 500 ciudadanos elegidos al azar y con derecho a voto).

Periódico 2: 41,0% (sondeo realizado el 20 de enero, con una muestra de 500 ciudadanos elegidos al azar y con derecho a voto).

Periódico 3: 39,0% (sondeo realizado el 20 de enero, con una muestra de 1.000 ciudadanos elegidos al azar y con derecho a voto)

Periódico 4: 44,5% (sondeo realizado el 20 de enero, con 1.000 lectores que llamaron por teléfono para votar).

Si las elecciones se celebraran el 25 de enero, ¿cuál de los resultados de los periódicos sería la mejor predicción del nivel de apoyo al presidente? Da dos razones que justifiquen tu respuesta.

Aquesta pregunta forma part del qüestionari: Pisa. 2003. Pruebas de matemáticas y solución de problemas que l'Informe PISA fa servir per avaluar el coneixement en matemàtiques dels alumnes de 15 anys. L'informe PISA és una avaluació del nivell de la qualitat de l'ensenyament en 32 països que fa l'OCDE. Els resultats de l'Informe no són bons per Espanya. Totes les preguntes que es fan al qüestionari reclamen per part dels alumnes pensar i resoldre problemes. Responen a un plantetjament educatiu que valora els aprenentatges funcionals i aplicables. Que, a més, exigeixen una resposta raonada de tipus verbal. Les preguntes valoren la comprensió lectora, l'anàlisi de dades i obliguen a prendre decisions en relació a una situació real. A la vista d'aquest tipus de preguntes i coneixent els problemes que apareixen als nostres llibres de text i el que s’avalua habitualment als nostres Instituts, vos estranya encara la puntuació que obtenen els nostres alumnes?. Moltes vegades la gran confrontació de idees que es produeix en el camp de la política educativa i els grans discursos no tenen res a veure amb els problemes que realment té l'ensenyament. Caldria reflexionar si el que ensenyam a les escoles prepara als alumnes per ser futurs ciutadans.

Per cert, la resposta correcta, que segur que ja sabeu tots, i les seves justificacions, la trobareu al qüestionari.

La Conselleria d'Educació i Cultura prepara una Ordre per subvencionar l'ampliació de places escolars als centres concertats. Al preàmbul de la Ordre es fa una encesa defensa de la llibertat d'elecció de centre docent per part dels pares, un dels principis claus del programa educatiu del PP, que serveix ara per justificar la inversió de diners públics en centres privats. Cal recordar que la lliure elecció de centre escolar per part dels pares no figura a la Constitució i que, tal com l’entèn el PP, tan sols es va introduir a la LOCE. Les ajudes al finançament d'obres de reforma, ampliació o adaptació dels centres privats concertats tan sols te sentit com una mesura selectiva a favor de iniciatives de interes social que fessin a fer més amplia i real la llibertat de creació de centres i a evitar, com passa ara, que aquesta llibertat sigui exercida exclusivament per uns determinats grups ideològics o econòmics. És com si per afavorir la llibertat d'expressió a la xarxa els poders públics subvencionessin les pàgines Web o els blocs dels grans grups de comunicació.

S'ha publicat l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2005 - fruit d'una col.laboració entre la Universitat de les Illes Balears i la Fundació Guillem Cifre de Colonya, a través d'un conveni amb la Fundació Universitat/Empresa. L'Anuari està dirigit per Martí X. March Cerdà i el Grup d' Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la UIB. Sovint els que governen tenen tendència a no donar a conèixer les dades que poden ser usades per fonamentar crítiques o qüestionar les seves actuacions o a donar aquestes dades d'una forma difícil d'interpretar. Per aquest motiu, la publicació de les dades i dels anàlisis quantitatius i qualitatius rigorosos és un bon exercici democràtic. Una forma de posar a l'abast del públic una font d'informació per conèixer la realitat i poder opinar.

Diumenge passat sortia al Diario de Mallorca una carta en la que els signats es queixaven de la manca d’aules específiques d’educació especial als centres ordinaris de Marratxí. També tenim noticia que en alguns centres d’ESO públics s’han agrupat a tot els alumnes de necessitats educatives especials en un mateix grup i que existeix una tendència a cada vegada segregar més aquests alumnes dels altres. L’accés de les persones amb discapacitat a l’educació en un ambient el més normalitzat possible fou una de les grans conquestes de la democràcia. No haurien de tornar ara a la segregació i a la discriminació, justificada amb una pretesa millora de la qualitat.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Novembre 2005					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30

• Els blocs una bona forma d'estar informats.
• Els arguments ideològics de la segregació de nins i nines a l’escola.
• La segregació escolar de nins i nines.
• Quins alumnes nouvinguts aniran al col·legi del Parc Bit?
• El PP i l’escola privada
• Convivència als centres escolars
• Els mestres de la República
• La diversitat cultural. Documents per la reflexió i el debat
• Un pare agredeix a un professor en un centre educatiu.
• Els sistemes educatius europeus ¿Crisi o transformació?

• General [45]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom