El dia a dia de l'educació

Aquest blog vol ser un espai d'informació i reflexió sobre els temes educatius.

Qué hacer con los demagogos.

educa | 19 Novembre, 2005 22:17

Enviat per Ramon

Al diari Ultima Hora de dia 18 passat, en un article titulat: "Qué hacer con los pedagogos", el senyor Enrique Lázaro manifesta la seva convicció que el gran problema de qualsevol sistema educatiu són els pedagogs i els teòrics educatius. Afirma que "decretaron, todos al mismo tiempo, que para aprender no había que memorizar" i també que: "los pedagogos también decretaron que la enseñanza debe ser una actividad lúdica y creativa". Aquestes afirmacions, atribuïdes als teòrics de l'educació, són, d'acord amb les opinions del senyor Lazaro, causa de funestes conseqüències pels sistemes educatius que els fan mereixedors de l'exili escolar en: "un despachito para entretenerse o un estanco, pero lejos, muy lejos de las aulas". No és nova aquesta acusació contra els pobres pedagogs. Socrates, els sofistes i més acostats al nostre temps, els homes de la Institución Libre de Enseñanza, reberen les crítiques d'aquells que volien que no canvies res. Els fantasmes de la inseguretat provocats pels canvis a les societats, sovint es personalitzen en aquells que han propugnat o propugnen modificacions en la forma d'educar. Encara recordo aquelles declaracions de la senyora Esperanza Aguirre en una conferència al Club Siglo XXI de Madrid, acusant a Jean Jacques Rousseau de ser el culpable de tots els mals de l'educació actual. Que jo recordi, la idea de que per una bona educació calen aprenentatges significatius i no pura memorització i la que el esforç i el patiment no són per ells mateixos garantia d'aprenentatge, va ser manifestada més per altres professional que per pedagogs. Foren metges com Maria Montessori o Ovide Decroly, psicòlegs com Edouard Claparède o Jean Piaget o filòsofs com John Dewey, els contraris a considerar que l’aprenentatge era pura memorització -sense per això oblidar que la memòria era una facultat important de les persones- o defensaren que l'aprenentatge ha de ser una activitat gratificant que motivi l’esforç que sempre suposa. Ja es poden sentir orgullosos els pedagogs que el senyor Lazaro els he faci responsables de dues de les idees centrals en la consolidació de l'educació moderna i del pensament filosòfic i psicològic contemporani. És clar que, si he entès bé l'article, al senyor Lazaro li sobren els pedagogs, els psicòlegs, els educadors i, fins hi tot, els mestres i professors, en té suficient amb algú que pugui repetir les lliçons i pegar alguna clotellada si els alumnes no memoritzen correctament els continguts.

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb