Un pare agredeix a un professor en un centre educatiu.
educa | 12 Gener, 2006 23:48
Des del principi de la publicació d'aquest blog estam denunciant un retrocés en la capacitat educadora del nostre sistema educatiu. Per diversos motius la voluntat de reforçar la dimensió educadora per sobre de la instructiva, que es va instaurar amb la restauració democràtica i que pretenia la LOGSE , s'ha anat debilitant i es va imposant la tradicional lògica instructiva que renuncia a intervenir en aquells aspectes que no siguin la pura transmissió de coneixements. Davant els nombrosos problemes amb els que s'han d'enfrontar els professors, especialment a l'ESO, del deficient suport que en moltes ocasions troben en el conjunt de la societat i a causa també de la manca de formació adient, alguns professors s'han retirat a les trinxeres del més radical tradicionalisme educatiu. El discurs demagògic de la dreta, ancorat en un concepte de qualitat que traspua elitisme i falta de sensibilitat social, els hi ha donat ales. A arribat un moment que en alguns fòrums, emissores de radio i altres mitjans, es propugna un model educatiu que desconsidera, fins hi tot fa befa, del que suposa atendre als sectors més marginats o amb menys capacitats. Aquests propagandistes de la nova educació, volen unes escoles i instituts al servei dels que, per entorn social i cultural, ja tenen totes les possibilitats i que, dòcils i suficientment motivats, assimilin sense problemes els coneixements, es comportin de la forma desitjada i acceptin la rutina acadèmica. Aquests col·lectius no accepten de cap manera que l'escola i els instituts tenguin per funció compensar les dificultats, lluitar contra l’exclusió social o motivar a aquells que vénen d'un entorn social en el que l'estudi i la cultura tenen poc valor. Són els mateixos que creuen en uns coneixement fraccionats i definitivament classificat en assignatures tradicionals. Són els que, malgrat parlin d'educació cívica, rebutgen qualsevol participació dels alumnes. La difusió d'aquestes idees entre alguns professors indefensos, per manca d'una formació adequada i desencisats per les dificultats, s'ha produït amb facilitat. Són molts els professors que reclamen més ordre, més disciplina, més valoració de l'estudi sense adonar-se que aquests valors, i altres, ha de ser l'escola, encara que no tan sols ella, la que els formi. Com es poden educar, els futurs ciutadans amb dosis d'un hora de coneixements organitzats en matèries, amb continguts que poc tenen a veure amb els problemes de la societat actual. Con es diu al llibre sobre els sistemes educatius europeus publicat per La Caixa al que fèiem referència al nostre anterior comentari: " En un món on els valors canvien i la informació flueix per molts camins diferents de les organitzacions escolars, els sistemes educatius com l’espanyol, dissenyats en un altre moment històric, amb funcions centrals en la transmissió de valors i coneixements, tendeixen a quedar endarrerits respecte a les noves exigències i, sobretot, en els mètodes educatius. Aquesta situació explica, en part, la crisi en què es troba sumida la nostra educació, sobretot la secundària, crisi que exigeix: repensar els objectius, renovar els mètodes d’ensenyament i reformular la seva pròpia identitat en el context del sistema educatiu". Una crisi que arriba a tal punt que, davant una intolerable agressió d’un pare a un professor en un institut de Palma, el consell escolar del centre consideri que la solució es la de treslladar el seus fills innocents a un altre centre en lloc de posar els mitjans per defensar aquests petits de la mala influència del seu pare. Estam d'acord, amb l'estudi de La Caixa, necessitam una refundació del nostre sistema educatiu si no ens volem enfrontar a greus problemes de convivència i de cohesió social.
Els sistemes educatius europeus ¿Crisi o transformació?
educa | 12 Gener, 2006 09:51
El volum 18, de la Col·lecció Estudis Socials de la Fundació La Caixa esta dedicat a:
Els sistemes educatius europeus ¿Crisi o transformació?. És un estudi dirigit per: Joaquim Prats i Francesc Raventós amb la coordinació de Edgar Gasòliba i la col·laboració de: Robert Cowen Bert P. M. Creemers Pierre-Louis Gauthier Bart Maes Barbara Schulte Roger Standaert
Tal com es diu a la introducció:
Es tracta d’un treball que analitza, des de diferents àmbits i perspectives, alguns dels principals problemes que pateixen els sistemes educatius, alhora que procura que l’anàlisi serveixi per descobrir si es perceben i es consideren com a crisi els múltiples canvis, tensions i, sobretot, processos de transformació dels sistemes educatius europeus. És evident que la major part dels problemes són comuns a la majoria de països, com també posa en relleu el present estudi que hi ha llocs en què s’han trobat vies de solució i formes d’organització que resisteixen millor els continus canvis i exigències que fan trontollar els fonaments tradicionals de l’educació reglada. Els sistemes educatius europeus ¿Crisi o transformació? és una invitació a la reflexió, al debat i a la comparació, que pretén acostar-nos a un coneixement de la problemàtica educativa, a fi de suscitar idees per a la seva modernització i millora. Aquest estudi és, per tant, un bon instrument per tenir una perspectiva més, l’educativa, que permetrà una millor anàlisi del present i aportarà idees per poder actuar de cara al futur.
La publicació inclou l'anàlisi dels sistemes educatius holandès, flamenc (Bèlgica), alemany i espanyol.