El dia a dia de l'educació

Advertència prèvia: aquest comentari inclou fragments que poden ferir la sensibilitat de les persones intel·ligents. No voldríem fer propaganda dels arguments de la dreta més reaccionaria però per complementar el comentari anterior en relació a la segregació de nins i nines a l'escola, podem presentar alguns dels arguments del pensament més reaccionari que, més que les raons científiques, fonamenten aquestes mesures.

Un dels teòrics de més prestigi entre la dreta més reaccionaria, Pio Moa, escrivia a principis del 2004, en una article publicat a Libertad Digital, aquest comentari que posava en boca d'un professor que comentava l'actualitat educativa:

No vos podem posar l'enllaç a l'article ja que l'han eliminat de l'hemeroteca de la publicació, o no l'hem sabut trobar, però va aparèixer el diumenge 15 de febrer de 2004. Pels que creguin que el mos hem inventat vos podem donar un altra mostra d'aquestes idees, que sí que trobareu. Es tracta de l'article del mateix Pio Moa titulat "Las niñas ya no cantan" publicat el 24 d'abril del 2002 en el que es diu:

" A veces niños y niñas jugábamos juntos, pero no con frecuencia. Una chica, Mari, algo marimacho, solía venir con nosotros, y un chico, Nené, prefería ir con las niñas. Cuando Nené estaba con nosotros, le gustaba jugar a bandidos que raptaban a una princesa, y él quería ser la princesa. Me han dicho, no sé si será cierto, que de mayor se ha hecho pedagogo de ideas avanzadas, y predica que a los niños se les acostumbre a jugar con muñecas y a las niñas con mecanos, a fin de fomentar la igualdad y prepararlos para el mundo que viene".

A la vista d'aquestes idees algú pot creure que la segregació de nins i nines a les escoles es pugui justificar en arguments científics. A, per cert, tindríem un terrible remordiment si haguéssim provocat la vostra curiositat per consultar Libertad Digital. A més des d'ara demanen disculpes si hem comes un delicte contra la propietat intel·lectual del senyor Moa. El bloc dels apòstates mallorquins fa també referència a la idees que sustenta aquesta segregació reproduint un fragment de la pàgina del Legionarios de Cristo, associació que impulsa el projecte de col·legi.

El tema de si la segregació escolar de nins i nines afavoreix el rendiment acadèmic és un tema de debat antic que apareix ara a Mallorca amb l'anunci que es vol crear un col·legi, d'ideologia conservadora, en el que nins i nines estiguin en aules separades. No existeix cap estudi fiable que demostri d'una forma definitiva que la segregació de sexes a l'escola millori els rendiments acadèmics. També és cert que l'escola mixta per ella tota sola no és cap garantia d'una educació que formi en la igualdat d'homes i dones. Podria ser acceptat fins hi tot que, en determinats moments de l'activitat acadèmica i en edats concretes, la separació de nines i nins pogués tenir efectes positius. És per aquest motiu, que a la nostra legislació, no esta expressament prohibida la segregació, de forma que es pugui aplicar en ocasions concretes inspirades en criteris pedagògics i de forma excepcional. La segregació sistemàtica, per totes les activitats, en totes les matèries i a totes les edats és una aberració que no es justifica més que en principis ideològics ultraconservadors que qüestiona la igualtat dels homes i les dones. Uns principis que no es poden encobrir amb les conclusions d'alguns estudis que, si han demostrat alguna cosa, és que aquesta discriminació tan sols pot millorar alguna cosa aplicada a determinades activitats en edats determinades i que pel contrari, la seva aplicació sistemàtica causa greus problemes no tan sols pel rendiment acadèmic sinó especialment per la formació en valors.

Al nostre anterior comentari afirmaven que l'escola concertada, no sempre compleix -hi ha excepcions molt notables - amb la funció social que justifica el seu finançament públic. Alguns dels nostres lectors, als que agraïm el seu interès, ens han demanat dades concretes.

Una de les dades que ens indicaria el grau d'obertura social dels centres concertats, és la distribució dels alumnes estrangers entre els centres públics i privats. D'acord amb les dades del MEC, (podeu mirar l'apartat d’estadístiques d'ensenyament a la pàgina web del MEC) a Balears, el curs 2003-2004, un 64,6% de tots els alumnes estan escolaritzats a l'ensenyament públic, un 30% als concertats i un 5,4 als privats no concertats. Pel que fa a l'escolarització dels immigrants un 80,8 van a l'escola pública i un 19,2 a la privada. Si miram la proporció d'alumnes estrangers per 1000 alumnes escolaritzats ens troban que a Balears hi havia el curs 2003-2004, 142,3 en centres públics d'infantil i 46,1 en els privats del mateix nivell. Als centres de primària per cada 1000 alumnes a l'ensenyament públic, 155,8 eren estrangers mentres que als privats, tan sols eren 59 i a ESO, de cada 1000 alumnes, als centres públics, 128,9 són estrangers i tan sols 56,7 als privats. S'ha de dir que a Balears, el nombre d'alumnes immigrants és, juntament amb la Comunitat de Madrid, un de les més alts d'Espanya. Aquest creixement, provocat a Balears per la població immigrant, és una de les causes que sigui necessari crear nous centres. La descompensada distribució dels alumnes estrangers entre centres públics i concertats que es dóna a tota Espanya, ja va ser denunciada fa alguns anys pel defensor del poble en un dels seus informes.

Si consideram un altre sector d'alumnat, com és el de necessitats educatives especials, ens trobam que al conjunt d'Espanya -no hem trobat les dades de Balears- per cada mil alumnes escolaritzats en centres ordinaris, n'hi ha 26 als centres públics i 11 als privats. Cal dir que ha Balears, i al conjunt de l'Estat, la participació del sector privat en l’escolarització d'alumnes amb necessitats educatives especials es dóna més amb centres específics que no amb centres ordinaris.

Creim que aquestes dades posen en evidència que, malgrat les normes legals, els alumnes amb més necessitats específiques no es distribueixen proporcionalment entre tots els centres finançats amb fons públics i segueixen existint mecanismes que els decanten majoritàriament cap els centres públics. Un d'aquests mecanismes de selecció és el construir els centres en llocs de poca demanda social de forma que es necessiti transport per assistir-hi.
Com és poden justificar avantatges finançades amb diners públics a centres que es volen construir a un Parc Bit lluny dels nuclis habitats?. Els que feim El dia a dia de l'educació no estam contra totes les escoles que no siguin estatals però el finançament públic i els avantatges que impliquin despesa pública s'han de reservar per aquells centres que, públics o privats, volen atendre les demandes socials més necessàries i especialment per aquells que, sense trampes, compleixen amb el compromís constitucional. Seguirem aportant dades pel debat.

El tema de la convivència als centres escolars, o de la disciplina, com diuen alguns, és un tema d'actualitat. La forma de intervenir en aquesta problemàtica mostra, en moltes ocasions, la poca capacitat dels nostres sistemes educatius per fer front als reptes que tenen plantejats. Al mateix temps el tractament que donen els mitjans de comunicació a les noticies sobre la convivència als centres escolars posa en evidència la falta de rigor amb que són tractats molts dels temes que afecten a l'educació. Alguns consideren que els problemes de convivència han de ser enfrontats amb ma dura i acaben proposant l'expulsió dels alumnes problemàtics. En alguns centres, hi ha alumnes que passen més temps expulsats que escolaritzats en una demostració clara de fracàs absolut del sistema educatiu. D'altres pel contrari, proposen que els problemes de convivència rebin una solussió educativa, com es el cas del informe que ha fet públic el Consejo escolar de Andalucia titulat "La convivencia en los centros educativos" al que vos hem enllaçat. Com una sol·lució alternativa, i molt més racional i educativa, a les expulsions, el CEA proposa la creació d'aules de convivència de les que diu: