Quins alumnes nouvinguts aniran al col·legi del Parc Bit?
educa | 20 Febrer, 2006 15:58
Al nostre anterior comentari afirmaven que l'escola concertada, no sempre compleix -hi ha excepcions molt notables - amb la funció social que justifica el seu finançament públic. Alguns dels nostres lectors, als que agraïm el seu interès, ens han demanat dades concretes.
Una de les dades que ens indicaria el grau d'obertura social dels centres concertats, és la distribució dels alumnes estrangers entre els centres públics i privats. D'acord amb les dades del MEC, (podeu mirar l'apartat d’estadístiques d'ensenyament a la pàgina web del MEC) a Balears, el curs 2003-2004, un 64,6% de tots els alumnes estan escolaritzats a l'ensenyament públic, un 30% als concertats i un 5,4 als privats no concertats. Pel que fa a l'escolarització dels immigrants un 80,8 van a l'escola pública i un 19,2 a la privada. Si miram la proporció d'alumnes estrangers per 1000 alumnes escolaritzats ens troban que a Balears hi havia el curs 2003-2004, 142,3 en centres públics d'infantil i 46,1 en els privats del mateix nivell. Als centres de primària per cada 1000 alumnes a l'ensenyament públic, 155,8 eren estrangers mentres que als privats, tan sols eren 59 i a ESO, de cada 1000 alumnes, als centres públics, 128,9 són estrangers i tan sols 56,7 als privats. S'ha de dir que a Balears, el nombre d'alumnes immigrants és, juntament amb la Comunitat de Madrid, un de les més alts d'Espanya. Aquest creixement, provocat a Balears per la població immigrant, és una de les causes que sigui necessari crear nous centres. La descompensada distribució dels alumnes estrangers entre centres públics i concertats que es dóna a tota Espanya, ja va ser denunciada fa alguns anys pel defensor del poble en un dels seus informes.
Si consideram un altre sector d'alumnat, com és el de necessitats educatives especials, ens trobam que al conjunt d'Espanya -no hem trobat les dades de Balears- per cada mil alumnes escolaritzats en centres ordinaris, n'hi ha 26 als centres públics i 11 als privats. Cal dir que ha Balears, i al conjunt de l'Estat, la participació del sector privat en l’escolarització d'alumnes amb necessitats educatives especials es dóna més amb centres específics que no amb centres ordinaris.
Creim que aquestes dades posen en evidència que, malgrat les normes legals, els alumnes amb més necessitats específiques no es distribueixen proporcionalment entre tots els centres finançats amb fons públics i segueixen existint mecanismes que els decanten majoritàriament cap els centres públics. Un d'aquests mecanismes de selecció és el construir els centres en llocs de poca demanda social de forma que es necessiti transport per assistir-hi.
Com és poden justificar avantatges finançades amb diners públics a centres que es volen construir a un Parc Bit lluny dels nuclis habitats?. Els que feim El dia a dia de l'educació no estam contra totes les escoles que no siguin estatals però el finançament públic i els avantatges que impliquin despesa pública s'han de reservar per aquells centres que, públics o privats, volen atendre les demandes socials més necessàries i especialment per aquells que, sense trampes, compleixen amb el compromís constitucional. Seguirem aportant dades pel debat.