El dia a dia de l'educació

Aquest blog vol ser un espai d'informació i reflexió sobre els temes educatius.

Mor Ireneu Segarra (1917-2005)

educa | 08 Desembre, 2005 00:46

El portal filosofia.info dirigit per Josep-Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona i Director de la Càtedra Ferrater Mora de la mateixa Universitat, ens informa de la mort de Ireneu Segarra.

El 19 de novembre del 2005 va morir a l’Abadia de Montserrat Ireneu Segarra, compositor, pedagog musical, monjo benedictí i director, durant 44 anys, de l’Escolania de Montserrat. Ireneu Sagarra ha donar nom a una escola de formació musical a Mallorca de gran prestigi.

Segarra havia nascut a Ivars d’Urgell l’any 1917 i tenia, per tant, vuitanta-vuit anys. Fou membre de l’Escolania de Montserrat entre els 10 i els 14 anys, on estudià amb Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans. Més tard ingressà al monestir de Montserrat com a monjo i continuà els seus estudis d’harmonia i contrapunt a Barcelona amb Cristòfor Taltabull i de piano amb Frank Marshall. Completà la seva formació com a compositor amb Nadia Boulanger, a París. L’any 1953 assumí la direcció de l’Escolania de Montserrat, tasca que desenvolupà durant 44 anys, donant a aquesta formació coral infantil un prestigi i projecció internacionals.

És autor de "La veu del nen cantor", traduït a diverses llengües, i de composicions musicals litúrgiques. L’any 1986 Ireneu Segarra va rebre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Podeu llegir l’article "Homenatge al P. Ireneu" de Bernat Vivancos, que forma part del llibre "Ireneu Segarra, mig segle de mestratge musical" (Barcelona: PAMSA, 1998)

General | Següent | Anterior | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Comentaris

singular monjo de singular monesti

Cil | 08/12/2005, 00:58

L'any 1965 vaig tenir l'oportunitat "d'embarcar-me" per primera vegada en ma vida. Amb la gran sort d'anar a parar en un indret especial: el monestir de Montserrat, on havia de participar en un curset de cant gregorià sota el mestratge, entre d'altres monjos benedictins, del P. Ireneu Segarra. Em vaig adonar que em trobava en un monestir ben singular -Montserrat- i que també rebia les lliçons d'un mestre ben singular -el P. Ireneu-. Gràcies, per les positives contribucions que en sorgeixen, en profit del conjunt dels Països Catalans.

Descansi en pau

Ireneu | 04/01/2006, 01:41

Descansi en pau Mossen Ireneu, persona que no vaig tenir el gust de conèixer mai, però al qual tenia una certa simpatia i era de continu referent meu gràcies al nostre nom comú tan excepcional: Ireneu.
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb