Aquest blog vol ser un espai d'informació i reflexió sobre els temes educatius.
Homenatge a Toni Pagès i Dalmau.
educa | 11 Desembre, 2005 13:19
El dia a dia de l'educació es vol afegir a l'homenatge a Toni Pagès i Dalmau. Amb aquesta finalitat reproduïm un dels seus articles que remenant papers hem trobat.
És una article escrit a principis del 1970 en uns moments de profunds canvis. La nostra societat, impulsada per l'inici del boom del turisme i de l'esclat urbanitzador, avançava ràpidament del consum imprescindible a una societat de consum, mentres s'agreujaven alguns dels problemes social i es vivia una creixent contestació social i política a la dictadura franquista. En tant que el 1963 tan sols un 8% de les famílies espanyoles tenien televisió, el 1969 aquesta xifra arribava ja al 62%. Els intents de recuperació de la cultura catalana començaven a donar els seus fruits a finals del anys seixanta, amb l'aparició de la Gran Enciclopèdia Catalana, el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o el naixement de la Universitat Catalana d'Estiu. Els tecnòcrates de l'Opus Dei es feien forts en el govern en contra dels grups més lligats a la Falange i preparava la reforma educativa que acabaria amb la Llei General d'Educació del 1970. El juliol de 1969 Joan Carles era designat successor de Franco pocs dies després que Neil Armstrong fos el primer home en trepitjar la lluna. A finals d'aquell any es va constituir la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. El gener de 1970 es produïren conflictes laborals a diverses empreses de Barcelona. A Mallorca a finals del seixanta, es crearen els primers nuclis de CC.OO. La revolta estudiantil del maig del 1968 a França havia esdevingut un referent internacional dels canvis en la cultura dels joves. L’Església catòlica espanyola i mallorquina patia també fortes convulsions. Entre el clergat més jove, es va produir una ràpida radicalització cap a posicions social i polítiques més compromeses, amb un cert acostament, en alguns casos, al marxisme. L'escoltisme, català i mallorquí, vivia canvis importants en la seva metodologia amb la introducció del mètode ràngers i pioners i es produïa també una creixent conscienciació política i social entre els seus membres.
Aquestes ràpides notes històriques ens ajuden a comprendre el clima en el que l'article va ser escrit i a copsar millor el pensament i la sensibilitat religiosa, educativa i social d'aquell Toni Pagès que ara ens ha deixat. Que al cel sia i que el seu testimoni de compromís quedi entre noltros.
És una article escrit a principis del 1970 en uns moments de profunds canvis. La nostra societat, impulsada per l'inici del boom del turisme i de l'esclat urbanitzador, avançava ràpidament del consum imprescindible a una societat de consum, mentres s'agreujaven alguns dels problemes social i es vivia una creixent contestació social i política a la dictadura franquista. En tant que el 1963 tan sols un 8% de les famílies espanyoles tenien televisió, el 1969 aquesta xifra arribava ja al 62%. Els intents de recuperació de la cultura catalana començaven a donar els seus fruits a finals del anys seixanta, amb l'aparició de la Gran Enciclopèdia Catalana, el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o el naixement de la Universitat Catalana d'Estiu. Els tecnòcrates de l'Opus Dei es feien forts en el govern en contra dels grups més lligats a la Falange i preparava la reforma educativa que acabaria amb la Llei General d'Educació del 1970. El juliol de 1969 Joan Carles era designat successor de Franco pocs dies després que Neil Armstrong fos el primer home en trepitjar la lluna. A finals d'aquell any es va constituir la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya. El gener de 1970 es produïren conflictes laborals a diverses empreses de Barcelona. A Mallorca a finals del seixanta, es crearen els primers nuclis de CC.OO. La revolta estudiantil del maig del 1968 a França havia esdevingut un referent internacional dels canvis en la cultura dels joves. L’Església catòlica espanyola i mallorquina patia també fortes convulsions. Entre el clergat més jove, es va produir una ràpida radicalització cap a posicions social i polítiques més compromeses, amb un cert acostament, en alguns casos, al marxisme. L'escoltisme, català i mallorquí, vivia canvis importants en la seva metodologia amb la introducció del mètode ràngers i pioners i es produïa també una creixent conscienciació política i social entre els seus membres.
Aquestes ràpides notes històriques ens ajuden a comprendre el clima en el que l'article va ser escrit i a copsar millor el pensament i la sensibilitat religiosa, educativa i social d'aquell Toni Pagès que ara ens ha deixat. Que al cel sia i que el seu testimoni de compromís quedi entre noltros.
Responsabilitat.
És molt important que no oblidem que la nostra tasca és educar. Aquesta activitat que, aparentment pot semblar innòcua, ens exigeix molta responsabilitat, sense possibilitat de defugir-la.
Cadascú de noltros, des del seu lloc, està obligat a donar de si tot el que pugui perquè ens ho exigeix el compromís que hem contret lliurement i ens ho exigeixen els al·lots que fan escoltisme amb noltros.
Hem acceptat, deia, lliurament el compromís de transformar, a través de l'escoltisme, uns al·lots, i aquesta exigència educadora ens demana fidelitat i responsabilitat.
Fidelitat i responsabilitat. Aquestes dues paraules tan escuetes, vistes així escrites, potser no ens diuen massa coses, o no ens semblen suficienment importants.
Impera en el món la insolidaritat més ferotge. En els darrers anys, la insolidaritat humana ha augmentat considerablement. Precisament quan sembla que la facilitat de comunicació, amb la conseqüent divulgació de les idees, hauria hagut de fer-nos més humans, més accessibles, més cordials, resulta que ens ha llevat a molts la facultat de pensar per comte propi i ens ha proporcionat la facilitat de vestir-nos amb les idees dels altres. O sigui, que la crisi actual no és principalment per falta de saber llegir, sinó per falta de saber pensar. Això, naturalment, fa augmentar la rubinada de la insolidaritat creant en les nostres ments un corrent de confusió -l'il·lustre i característic diable de la confusió.
Cada època, cada situació, crea les seves autodefenses específiques. Les formes defensives avancen a través d'un procés lent. El nostro Moviment és una d'aquestes formes de projecció que tenen la missió de contrapesar l'atonia general dels homos, formant persones lliures, conscients, integrals. En una concepció cristiana del món, tots els homos són solidaris del bé i el mal i per tant, corresponsables de l'estructura que arrosseguen. Així, els qui formam part d'aquesta reserva social que pot ser l'escoltisme, no poden tractar les nostres coses frivolament, com si es tractés d'un butlletí meteorològic. Tenim la responsabilitat de no caure en la lleugeresa de tirar al dret o de deixar-nos engolir pel mecanisme de la facilitat. Tenim la responsabilitat de consolidar les nostres conviccions enfront de la mediocritat, de cristal·litzar la nostra espiritualitat i d'equilibrar el nostre caràcter. I el què és més encara: fer participar als altres de la nostra personalitat formada i completa. Tenim la responsabilitat d'anar contra la dolçor letàrgica de l'ambient dominant i de projectar-hi la nostra presència escolta. Tenim la responsabilitat de no deixar-nos prendre el nostro propi i personal discerniment de les coses. Tenim la responsabilitat de tenir un criteri contrastat i de no deixar-nos endur per la irrefrenable tendència a admirar les coses mediocres, ínfimes i negligibles. Tenim la responsabilitat de no quedar-nos a mig fer, inacabats, incomplets, poc construits, indeterminats, per així poder donar als nostros defectes un contrapès fort, lligat, eficient, sòlid. Tenim la responsabilitat de . . .tantes coses, importants unes, més importants les altres, que el paper seria interminable.
Acabaré constatant un fet. Al pas que va la uniformització general, dintre de poc temps, si no logram col·locar la nostra sensibilitat cristiana al lloc que pretén l'escoltisme de B.P., serem un estament anodí, mediocre i vulgar. Pensau en tot això.
Antoni Pagès.
Circular de la Delegacions Diocesanes d'Escoltisme de Mallorca. Gener de 1970, pp. 1-2.Cadascú de noltros, des del seu lloc, està obligat a donar de si tot el que pugui perquè ens ho exigeix el compromís que hem contret lliurement i ens ho exigeixen els al·lots que fan escoltisme amb noltros.
Hem acceptat, deia, lliurament el compromís de transformar, a través de l'escoltisme, uns al·lots, i aquesta exigència educadora ens demana fidelitat i responsabilitat.
Fidelitat i responsabilitat. Aquestes dues paraules tan escuetes, vistes així escrites, potser no ens diuen massa coses, o no ens semblen suficienment importants.
Impera en el món la insolidaritat més ferotge. En els darrers anys, la insolidaritat humana ha augmentat considerablement. Precisament quan sembla que la facilitat de comunicació, amb la conseqüent divulgació de les idees, hauria hagut de fer-nos més humans, més accessibles, més cordials, resulta que ens ha llevat a molts la facultat de pensar per comte propi i ens ha proporcionat la facilitat de vestir-nos amb les idees dels altres. O sigui, que la crisi actual no és principalment per falta de saber llegir, sinó per falta de saber pensar. Això, naturalment, fa augmentar la rubinada de la insolidaritat creant en les nostres ments un corrent de confusió -l'il·lustre i característic diable de la confusió.
Cada època, cada situació, crea les seves autodefenses específiques. Les formes defensives avancen a través d'un procés lent. El nostro Moviment és una d'aquestes formes de projecció que tenen la missió de contrapesar l'atonia general dels homos, formant persones lliures, conscients, integrals. En una concepció cristiana del món, tots els homos són solidaris del bé i el mal i per tant, corresponsables de l'estructura que arrosseguen. Així, els qui formam part d'aquesta reserva social que pot ser l'escoltisme, no poden tractar les nostres coses frivolament, com si es tractés d'un butlletí meteorològic. Tenim la responsabilitat de no caure en la lleugeresa de tirar al dret o de deixar-nos engolir pel mecanisme de la facilitat. Tenim la responsabilitat de consolidar les nostres conviccions enfront de la mediocritat, de cristal·litzar la nostra espiritualitat i d'equilibrar el nostre caràcter. I el què és més encara: fer participar als altres de la nostra personalitat formada i completa. Tenim la responsabilitat d'anar contra la dolçor letàrgica de l'ambient dominant i de projectar-hi la nostra presència escolta. Tenim la responsabilitat de no deixar-nos prendre el nostro propi i personal discerniment de les coses. Tenim la responsabilitat de tenir un criteri contrastat i de no deixar-nos endur per la irrefrenable tendència a admirar les coses mediocres, ínfimes i negligibles. Tenim la responsabilitat de no quedar-nos a mig fer, inacabats, incomplets, poc construits, indeterminats, per així poder donar als nostros defectes un contrapès fort, lligat, eficient, sòlid. Tenim la responsabilitat de . . .tantes coses, importants unes, més importants les altres, que el paper seria interminable.
Acabaré constatant un fet. Al pas que va la uniformització general, dintre de poc temps, si no logram col·locar la nostra sensibilitat cristiana al lloc que pretén l'escoltisme de B.P., serem un estament anodí, mediocre i vulgar. Pensau en tot això.
Antoni Pagès.
General | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- Els blocs una bona forma d'estar informats.
- Els arguments ideològics de la segregació de nins i nines a l’escola.
- La segregació escolar de nins i nines.
- Quins alumnes nouvinguts aniran al col·legi del Parc Bit?
- El PP i l’escola privada
- Convivència als centres escolars
- Els mestres de la República
- La diversitat cultural. Documents per la reflexió i el debat
- Un pare agredeix a un professor en un centre educatiu.
- Els sistemes educatius europeus ¿Crisi o transformació?